Multilingual Illustrated DVD [Tutorial]

El procés dinàmic pel qual un zigot unicel·lular humà esdevé un adult de 100 bilions de cèl·lules és potser el fenomen més notable de tota la natura.

Els investigadors saben ara que moltes de les funcions rutinàries realitzades pel cos adult s'estableixen durant l'embaràs, sovint molt abans del part.

El període de desenvolupament abans de néixer s'entén cada cop més com un moment de preparació durant el qual l'ésser que s'està desenvolupant adquireix les moltes estructures, i practica les moltes habilitats necessàries per a la supervivència després del part.

L'embaràs en els humans normalment té una durada aproximada de 38 setmanes comptada a partir de la fecundació, o concepció, fins al part.

Durant les primeres 8 setmanes després de la fecundació, l'ésser que s'està desenvolupant rep el nom d'embrió, que vol dir que "creix a l'interior". Aquesta etapa, anomenada període embrionari, es caracteritza per la formació dels principals sistemes del cos.

Després de completar-se les 8 setmanes fins al final de l'embaràs, "l'ésser que s'està desenvolupant rep el nom de fetus", que vol dir "fill no nascut". Durant aquesta etapa, anomenada període fetal, el cos creix i comencen a funcionar els seus sistemes.

Totes les etapes de l'embrió i el fetus explicades en aquest programa fan referència al moment des de la fecundació.

Biològicament parlant, "el desenvolupament humà comença amb la fecundació", quan un home i una dona combinen cadascun 23 dels seus cromosomes a través de la unió de les seves cèl·lules reproductores.

La cèl·lula reproductora femenina s'anomena normalment "òvul" però el terme correcte és oòcit.

De la mateixa manera, la cèl·lula reproductora masculina es coneix com a "espermatozoide" però el terme que es prefereix es espermatozou.

Després de sortir l'oòcit de l'ovari de la dona en el procés anomenat ovulació, l'oòcit i l'espermatozou s'uneixen a dins d'una de les trompes uterines, que sovint reben el nom de trompes de Fal·lopi.

Les trompes uterines uneixen els ovaris de la dona amb el seu úter o matriu.

L'embrió unicel·lular resultant rep el nom de zigot, que vol dir "unit o ajuntat".

Els 46 cromosomes del zigot representen la veritable primera edició del projecte genètic complet d'un nou ésser. Aquest pla mestre gira entorn d'unes molècules en espiral que configuren l'ADN. I que contenen les instruccions necessàries per al desenvolupament del cos sencer.

Les molècules d'ADN formen com una escala de cargol coneguda com a doble hèlix. Els esglaons d'aquesta escala són molècules aparellades, o bases, anomenades guanina, citosina, adenina, i timina.

La guanina s'emparella només amb la citosina, i l'adenina amb la timina. Cada cèl·lula humana conté aproximadament 3 mil milions d'aquestes parelles de bases.

L'ADN d'una sola cèl·lula conté tanta informació que si es representés en lletra impresa, fent simplement una llista de la primera lletra de cada base caldrien més d'un milió i mig de pàgines de text!

Si el despleguem de principi a fi, l'ADN d'una sola cèl·lula humana mesura 3 peus i 1/3 o 1 metre.

Si poguéssim descargolar tot l'ADN dels 100 bilions de cèl·lules, d'un adult s'estendria per més de 101 mil milions de quilòmetres. Aquesta distancia va des de la terra fins al sol i torna 340 vegades.

Aproximadament de 24 a 30 hores després de la fecundació, el zigot completa la seva primera divisió cel·lular. Mitjançant el procés de la mitosi, una cèl·lula es divideix en dos, de dos a quatre, etc.

De les 24 a les 48 hores després d'iniciar-se la fecundació, pot confirmar-se l'embaràs si es detecta una hormona anomenada "factor inicial d'embaràs" en la sang de la mare.

Cap als 3 o 4 dies després de la fecundació, les cèl·lules dividides de l'embrió adopten una forma esfèrica i l'embrió passa a dir-se mòrula.

Als 4 o 5 dies, es forma una cavitat dins d'aquest ball de cèl·lules i l'embrió rep el nom de blastòcit.

Les cèl·lules de dins el blastòcit s'anomenen massa cel·lular interna i donaran lloc al cap, el cos i a d'altres estructures vitals per al desenvolupament humà.

Les cèl·lules de la massa cel·lular interna es diuen cèl·lules mare embrionàries perquè tenen la capacitat de formar cadascuna d'elles més de 200 tipus de cèl·lules que trobem al cos humà.

Després de baixar fins a la trompa uterina, l'embrió inicial s'incrusta a la paret interna de l'úter de la mare. Aquest procés, anomenat implantació, comença als 6 dies i acaba de 10 a 12 dies després de la fecundació.

Les cèl·lules de l'embrió creixent comencen a produir una hormona anomenada gonadotrofina coriònica humana, o hCG, la substància que detecta la majoria de tests d'embaràs.

La HCG ordena a les hormones de la mare que interrompin el cicle menstrual normal, fent que l'embaràs pugui continuar.

Després de la implantació, les cèl·lules perifèriques del blastòcit donen lloc a part d'una estructura anomenada placenta, que serveix com a interfície entre el sistema matern i el sistema circulatori embrionari.

La placenta distribueix l'oxigen de la mare, els nutrients, i les hormones, així com els medicaments a l'ésser que s'està desenvolupant; també elimina tots els residus; i evita que la sang materna es barregi amb la sang de l'embrió i el fetus.

La placenta també produeix hormones i manté la temperatura corporal de l'embrió i el fetus lleugerament per sobre de la de la mare.

La placenta es comunica amb l'ésser que s'està desenvolupant a través del vasos del cordó umbilical.

Las capacitats per mantenir la vida de la placenta són comparables a les de les unitats de cures intensives dels hospitals moderns.

En 1 setmana, les cèl·lules de la massa cel·lular interna formen dues capes anomenades hipoblast i epiblast.

L'hipoblast dóna lloc al sac vitel·lí, que és una de les estructures a través de la qual la mare subministra nutrients a l'embrió.

Les cèl·lules de l'epiblast formen una membrana anomenada amni, dintre de la qual l'embrió i més endavant, el fetus es desenvoluparan fins al part.

En aproximadament 2 setmanes i mitja, l'epiblast haurà format 3 teixits especialitzats, o fulls embrionaris, anomenats ectoderma, endoderma, i mesoderma.

L'ectoderma dóna lloc a nombroses estructures inclòs el cervell, la medul·la espinal, els nervis, la pell, les ungles, i el cabell.

L'endoderma produeix el revestiment de l'aparell respiratori i del tracte digestiu, i genera parts d'òrgans importants com són el fetge i el pàncrees.

El mesoderma forma el cor, els ronyons, els ossos, els cartílags, els músculs, els glòbuls sanguinis, i d'altres estructures.

A les 3 setmanes el cervell es dividirà en 3 seccions principals el prosoncèfal, el mesencèfal, i el rombencèfal.

El desenvolupament dels aparells respiratori i digestiu també està en marxa.

A mesura que els primers glòbuls apareixen en el sac vitel·lí, es formen els vasos sanguinis en tot l'embrió, i sorgeix el cor tubular.

Gairebé immediatament, el cor, que creix ràpidament, es va doblegant a mesura que les cavitats separades comencen a desenvolupar-se.

El cor comença a bategar a les 3 setmanes i 1 dia després de la fecundació.

El sistema circulatori és el primer sistema del cos, o grup d'òrgans relacionats, que comença a funcionar.

De les 3 a les 4 setmanes, va emergint el projecte de cos a mida que el cervell, la medul·la espinal, i el cor de l'embrió són fàcilment identificables juntament amb el sac vitel·lí.

Un ràpid creixement provoca que l'embrió relativament pla es doblegui. Aquest procés incorpora part del sac vitel·lí en el revestiment del sistema digestiu i forma les cavitats toràciques i abdominals de l'ésser que s'està desenvolupant.

A les 4 setmanes l'amni transparent envolta l'embrió en un sac ple de líquid. Aquest líquid estèril, anomenat líquid amniòtic, proporciona a l'embrió protecció contra lesions.

Normalment, el cor batega unes 113 vegades per minut.

Observeu com el cor canvia de color quan la sang entra i surt de les cavitats amb cada batec.

El cor bategarà aproximadament 54 milions de vegades abans del part i més de 3,2 mil milions de vegades en el transcurs d'una vida de 80 anys.

La rapidesa amb què creix el cervell es fa palesa amb l'aparença canviant del prosoncèfal, mesencèfal, i rombencèfal.

El desenvolupament de les extremitats superiors i inferiors comença amb l'aparició dels primordis a les 4 setmanes.

La pell és transparent en aquest punt perquè només té el gruix d'una cèl·lula.

A mesura que sigui més gruixuda, la pell perdrà aquesta transparència, cosa que voldrà dir que només podrem veure com els òrgans interns es desenvolupen durant un altre mes.